Des del passat 2021, la Xina es veu immersa en una crisi energètica inèdita que avui en dia encara es manté.
La tardor passada, mitjans de comunicació de tot el món van fer ressò d’aquesta problemàtica, que afectava la totalitat de la indústria xinesa, així com, en menor mesura, particulars.
https://elpais.com/economia/2021-09-30/china-sumida-en-una-oleada-de-apagones-sin-precedentes.html
Els principals causants d’aquesta afectació són 3:
- L’escassetat de carbó per a les centrals tèrmiques. La falta de carbó ha disparat el preu, i proveir les centrals tèrmiques s’ha tornat més complex i costós.
- L’augment de la demanda d’energia. Un sector industrial encara creixent, juntament amb unes majors necessitats productives, ha augmentat la necessitat energètica. Així doncs, la producció industrial xinesa continua pujant en percentatges de dues xifres.
- L’obligació de les autoritats de rebaixar les taxes d’emissions contaminants. Cada dia és més elevada, tot i que necessària, la pressió que s’exerceix a escala mundial sobre països com la Xina perquè adoptin mesures a fi de frenar els nivells d’emissions de CO₂.

Des d’aleshores el problema ha persistit, i avui encara no s’ha normalitzat el subministrament a les grans zones productores.
Les plantes de processament de peix es veuen incloses a la llista d’afectats, i és per això que no han pogut restablir els seus plans de producció al 100%. Amb les restriccions a l’ordre del dia, la capacitat productiva s’ha vist minvada i això ha portat a un ajustament de preus i produccions.
Els experts pronostiquen que aquesta crisi està en la seva fase final, però haurem de veure com evoluciona abans de poder donar per acabada una problemàtica que, encara que sembli llunyana, ens ha afectat en més del que esperàvem.