Interfish alerta de la pèrdua de la “cultura del peix” a Espanya i demana mesures per recuperar-ne el consum

La interprofessional pesquera espanyola va celebrar a Vigo la 1ª edició del seu fòrum “Peix, font d’alimentació saludable”, emfatitzant la rellevància dels productes del mar a l’hora de portar una dieta sana.

Les dietes mediterrània i atlàntica es sostenen en el peix.

Aportant el punt de vista com a dietista-nutricionista, Mª del Mar Silva va explicar que la tendència alimentària és la “transient food”: rapidesa, productes preparats per consumir en qualsevol moment i menor temps a la cuina. Va constatar que com més consum de peix, millor perfil dietètic. Silva va assenyalar la gran importància de fer servir les polítiques públiques perquè “les persones han d’aprendre a menjar i a cuinar. A la gent cal recordar-li que mengi peix”. Per això és molt important que el missatge arribi també a restauració de col·lectivitats (menjadors escolars, d’empresa, universitats, etc.).

Per la seva banda, Rosaura Leis, presidenta de la Federació Espanyola de Nutrició (FEN) i experta nutricionista en pediatria de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC), va esmentar el concepte de la crononutrició: cada vegada és més important quan i com preparem el menjar i com el gaudim. “El peix és una font molt important de nutrients, energia, proteïnes d’alt valor biològic, greix de qualitat, vitamines i minerals”. Leis també va destacar que el consum millora la fertilitat de la dona i la qualitat de l’esperma, a més de reduir el risc de part prematur. I quant a sostenibilitat, la ponent va exposar que “el peix té una de les petjades de carboni més baixes (13%) i no té petjada hídrica”.

Consum: la incertesa és la nova normalitat

Aquestes van ser les paraules amb què va començar la seva ponència Marta Munné, responsable de ShopperView a AECOC. Va concretar que el consumidor és més cautelós: l’escalada de preus actual és inusual i el preu cada vegada és un factor més important en les decisions de compra perquè l’economia de les llars ha empitjorat. Això fa que s’hagin reordenat les prioritats. “Es tornen a valorar més la concentració de les compres, la rapidesa i la proximitat, i es tendeix més al lineal d’envasat”, on no fas cues o veus l’import que pagaràs directament a l’etiqueta. També va exposar que la compra en línia s’ha consolidat i cada cop té més fidels.

Munné va comentar que “hi ha una revolució al món de les proteïnes. El 36% dels consumidors han substituït part del consum de carn per peix”. Per incentivar el consum de productes del mar, la ponent va desglossar tres palanques on treballar: sostenibilitat, comercialització (fer el producte accessible al consumidor final) i campanyes de comunicació al consumidor final, perquè coneguin el producte i sàpiguen receptes fàcils i assequibles per preparar-ho.

José Luis Vaamonde, expert en economia i sociologia del Consum Alimentari, va assenyalar que el descens del consum “és un problema de tothom que s’ha de solucionar entre tots. Al sector pesquer li falta despertar, ha viscut en una zona de confort”, va detallar, assegurant que des de la desaparició del Fons de Regulació i Organització del Mercat dels Productes de la Pesca i Cultius Marins (FROM) durant la crisi econòmica “ha baixat el consum”. L’expert va explicar que les empreses competeixen les unes amb les altres, però que també “es competeix col·lectivament. L’alimentació està constreta al que biològicament podem menjar i amb aquestes cotilles es creix en un mercat de suma zero per substitució”. Vaamonde va qualificar de “dramàtica” la situació del consum de peix a Espanya. Va assenyalar que els estrats socials amb més recursos econòmics han augmentat el consum, però els més baixos ho han reduït. També va incidir en el consum infantil, “que és especialment rellevant”, i va intentar desmentir que als nens no els agradi el peix. Així, va indicar que el 2007 es va acudir a menjadors escolars i van descobrir que les preparacions amb peix no eren atractives gastronòmicament. “Hi havia un rebuig del peix, fins al punt que l’estratègia de promoció del consum sense solucionar problemes de qualitat pot ser contraproduent”, va resumir el ponent.